
Bankrobber Brainstorming!!
Aquest passat dissabte 16 de febrer, el segell discogràfic català Bankrobber va convocar tots els seus seguidors en una suculent cita musical a
La sala s’anava omplint mentre va començar la primera de les actuacions de la nit. La vetllada tenia el poeta Josep Pedrals de mestre cerimònies que anava presentant cada banda amb el seu peculiar humor. Els encarregats de trencar el gel van ser Tarannà, l’últim fitxatge del segell. La banda va oferir al públic amb un tastet del seu recent debut “Senyals de vida”, i demostrant que recuperen l'esperit de l'Ona Laietana, amb una alenada d'aromes jazz transitant pels camins més insospitats, fins i tot amb algunes gotes de poesia.
Els segons en tocar van ser Mazoni, una de les perles de Bankrobber. Per tal de fer més especial l’event, el seu concert es va simplificar en una versió de “Sister Ray” de la Velvet Unerground. Jaume Pla i companyia van emular el mític grup novaiorquès tocant d'un dels seus temes més paranoics, carregat de detalls durant més de 20 minuts. Una de les anècdotes de l’actuació va ser la performance en la qual tots els músics del grup van menjar-se un plàtan en plena efervescència de la cançó, homenatjant així la banda, en motiu del disseny de la seva portada de disc més famosa, dissenyada per Andy Warhol, on hi apareix aquesta fruita.
Després de tres anys de mutacions i intercanvis amb altres músics, el tercer artista de la nit, Guillamino, va tornar a fer de Guillamino. Durant el seu concert va recuperar algunes cançons que feia molt temps que no tocava en viu, com alguns dels temes presents al “Somnis de Llop”. També va presentar alguns temes del seu pròxim disc que encara s’està fermentant, el tercer en solitari, "Les minves de gener".
Poc després va arribar el torn de El Chico Con
Finalment, la vetllada va acabar amb l’actuació de Sanjosex, un dels artistes més consolidats del segell, possiblement el més mediàtic, sobretot a partir del seu darrer “Temps i rellotge”. Durant l’actuació es va fer evident que en aquests moments estàn lluny de repetir les cançons tal com surten al disc, sinó que estàn explorant nous camins, evitant la rutina. Per això el cantautor va titllar el seu concert d’experimental.
En definitiva doncs, Bankrobber va demostrar dissabte passat quin és el secret per el triomf de l’independència. Apostant per un catàleg amb pocs artistes, però de qualitat, s’han consolidat com un dels segells amb major projecció futura del país.
Més info a: www.bankrobber.net o www.myspace.com/bankrobber. Vídeo final de l'edició del 2007.
1 comentari:
Bon escrit pakitoOou
lluís
Publica un comentari a l'entrada