The Sonics a Europa per primera vegada

La mítica banda de garage, The Sonics, torna als escenaris després de més de 30 anys de silenci. Però el més miraculós és que trepitjaran la Europa continental per primera vegada. La cita a Barcelona serà al Primavera Sound, el retrobament per excel·lència dels grups novells i veterans.

El juny de l’any passat es van reeditar dos discos d’aquesta banda dels seixanta "Here are the Sonics" (1965) i "Boom" (1966). The Sonics és una d’aquelles bandes que en la seva època va ser poc reconeguda, però que avui en dia és una banda de culte. La seva música es podria etiquetar com rock alternatiu de l’època, unes dècades avançats al seu temps.

Autors de temes brutals com "The Witch", "Cinderella" o la millor versió de "Louie Louie" que s'ha fet mai, els Sonics encara tenen fidels seguidors en l'actualitat, com el guitarra de Franz Ferdinand, Nick McCarthy, que sovint es deixa veure en les seves actuacions amb una samarreta de la portada del disc de The Sonics, “Boom”.

Així doncs, The Sonics és una excusa més per assistir al Primavera Sound i poder gaudir d’aquest garage contundent, amb una bateria energètica i la característica veu estrident i cridanera. Mai vist a Europa.

Juliette Lewis sedueix Girona amb el seu rock and roll

Aquest divendres l'actriu i cantant JULIETTE LEWIS va visitar la sala Mirona (Salt, Girona) amb la seva banda THE LICKS en el què va ser l'únic concert a Catalunya. Sens dubte, es tractava d'un dels plats forts de la temporada.

La banda, que es mou entre el garage punk i l’indie rock està formada per Juliette Lewis (veu), Todd Morse (Guitarra), Jason Womack (baix) i Ed David (bateria) . La sala es va acabar d'omplir just després que acabessin els grups teloners. La mediàtica Juliette, actriu reconvertida a rockera va fer un directe explosiu incloent temes dels seus 3 treballs: l’EP "Like a Bolt of Lightning", I els LP’S: "You’re speaking My language" (2005) i "Four on the Floor" , que va comptar amb la presència de Dave Grohl (Nirvana, Foo Fighters) a la bateria durant la gravació.
Els moviments contundents però sensuals amb els quals es movia la cantant van deleitar el públic de La Mirona, demostrant que el seu pas de la pantalla als escenaris no era un simple capritx. L'actriu va començar xuclant el polze de Robert de Niro quan era ben joveneta -mítica escena de El cabo del miedo, Martin Scorsese, 1991-, i des del 2003 Juliette no enganya a ningú i el seu paper de noia dura del rock se’l creu i l’interpreta amb convicció.

La seva música no és innovadora ni tampoc original. Es tracta del Punk-rock de sempre mesclat amb el morbo i l'actitud de Juliette Lewis, que és el que manté el públic escalfat i la gira viva. La gira va ser encetada el 2006, just després d'editar-se Four on the floor, el segon disc amb The Licks.

Però el fet és que tan Juliette com la banda no amaguen el seu estil; a la Mirona van pujar una vegada més damunt l'escenari per tocar punk-rock sense imaginació però de la manera més apassionada, al més pur estil dels Stooges d'Iggy Pop o Ramones, recuperant aquell so claveguera de l'underground dels setanta. I és que és el què contenen els seus àlbums. És aquest rock brut i repetitiu de guitarra atrotinada digne de museu. No obstant això, el fet és que la moda del look desperdigat dels setanta torna a estar a l'ordre del dia. I amb això, Juliette Lewis & The Licks fan tremolar els escenaris lliurant-se al màxim al ritme del seu rock salvatge. Aquest divendres La Mirona no va ser una excepció.